miércoles, 22 de mayo de 2019

Espiritualitat ignasiana en femení...







Artículo publicado en “Paraules i Fets de Dones”(núm. 83, enero-abril 2019) del Col·lectiu de Dones en l’Església per la Paritat. 
_________________________________________________________________________________
Espiritualitat ignasiana en femení...
La nostra història de creients ens fa seguidores i amigues de Jesús, desitjoses d’estimar com Ell, de saber-nos filles estimades de Déu, convençudes que Ell/a ens vol felices i constructores de pau, llibertat i amor per a tothom sense excepció. 

Després la nostra història ens va fent que hi hagi alguna manera més concreta d’acostar-nos a l’Evangeli, a l’experiència de Déu. Seria com jo explicaria les diferents espiritualitats: aproximacions que sovint vénen de la ma de dones i homes de Déu (Teresa de Jesús, Domènec de Guzmán, Francesc d’Assís, Ignasi de Loiola, Don Bosco, Joaquima de Vedruna i tants d’altres) o de moviments, grups, comunitats (les branques de l’Acció Catòlica, Opus, Sant’Egidi, Taizé...). 

Una bona part de la vida religiosa però també del laïcat, tenim la nostra mirada a Jesús enfocada amb les ulleres de sant Ignasi de Loiola. Amb ell hem aprés que es pot viure en la quotidianietat com a contemplatives en l’acció. La separació entre vida activa i contemplativa s’esvaeix des de l’espiritualitat de qui s’autoanomenava “El pelegrí”. Vida en camí... 

La dinàmica dels Exercicis és escola de discerniment, descobrir d’on ve el bon esperit i per on se’ns cola el mal esperit. I així anar creixent en llibertat interior, en la indiferència ignasiana. 

Però alhora, és cert que els Exercicis són fruit de l’experiència d’un home del segle XVI que havia anat a la guerra, que havia estat enamorat d’una dama amb l’amor cortesà de l’època,... I en el llibre dels Exercicis apareixen nombroses imatges que sorgeixen del seu món. 

El segle XXI en els nostres entorns sembla que hem fet una opció pel no militarisme, que es critica l’amor cortesà que fomenta el patriarcat, que s’anheli un món més igualitari. Així doncs, a molts barons els pot costar que els Exercicis facin al·lusió a un rei i a la seva cort, que haguem de fer oblació a un “Rei Eternal”, que contemplem a Josep i Maria a Betlem que van amb una minyoneta,... Però encara més a les dones d’avui... Les tres formes d’humilitat que ens presenta Ignasi la segona setmana d’Exercicis resulta violenta per a algunes dones: se’ns ha educat a la submissió i la paraula “humilitat” les retrotrau a una resignació que se’ns havia exalçat i que no porta a la llibertat sinó a la resignació... 

És per això que ja fa més de 30 anys, un grup de religioses ignasianes de diferents congregacions es van aplegar per parlar dels reptes que aquesta espiritualitat ens plantejava. Amb el temps, la Red Miriam de Espiritualidad Ignaciana femenina, que així s’anomena, ha anat donant-nos pistes per llegir els Exercicis amb la mirada de dona, amb la mirada feminista. És possible, però cal una relectura amb ulls nous: el que ens ha arribat fins avui ha estat pensat, reflexionat, comunicat per homes durant aquests gairebé cinc segles. Cal deconstruir, anar a fons, fer experiència i pregària dels Exercicis, contrastar-ho tot amb la realitat, amb el món. 

En la Red Miriam han sorgit diferents projectes que van en paral·lel. D’una banda un seminari d’acompanyament: perquè és cert que les dones acompanyem des del que som i potser és amb una comprensió més holística de la persona que tenim davant. Té lloc a Salamanca amb una durada de dos anys, amb unes activitats presencials i feina entre les quatre setmanes compartides allí. 

De la necessitat de repensar els textos i les imatges que es proposen en el llibre dels Exercicis, un grup de dones ha assumit la tasca de fer-ho com a seminari permanent. Treballen amb tres eixos: la realitat (amb una mirada ampla, compromesa,), el gènere i la teologia feminista. Totes tres potes ens permeten aproximar-nos a l’espiritualitat ignasiana i descobrir com és de possible que continuï sent-nos aliment per al nostre viure i ésser. 

Els cercles d’espiritualitat Yadà són un temps i un espai de silenci i cura per trobar a Déu en totes les coses, reconèixer-Lo novament encarnat, aplicar sentits, confirmar o prendre compromisos. I tot des de la Paraula, el silenci, moments celebratius i de consciència corporal. Fer experiència de la mirada violeta a l’espiritualitat ignasiana, que està en les arrels dels 7 dies que se’ns proposen. 

Un Fòrum biennal aplega a totes les dones per fer una pausa de reflexió, compartir, experimentar i celebrar... Ens adonem que som moltes més de les que ens pensem i ens fa bé tenir moments de trobada que obren perspectives i nous camins. 

I tot amb aquella metodologia que les dones acostumem a utilitzar en les nostres entitats: inductiva i crítica, dinàmica i processual, en xarxa i horitzontalitat, desvetllant la potencialitat de tant talent amagat, sovint castrat pel patriarcat... I tot amb un talant de discerniment. 

Si voleu acostar-vos i anar més a fons en aquesta mirada a l’espiritualitat ignasiana amb perspectiva de gènere (tan necessària i tan vilipendiada en alguns discursos eclesials!), podeu consultar el blog de la Red Miriam (http://redmiriam.blogspot.com/). 

Tant de bo l’esperit de sospita de la teologia feminista, ens anés permetent d’anar il·luminant les espiritualitats en les que hem crescut i que ens ajuden a acostar-nos a Jesús, i amb ell, a les germanes i germans, a transformar el món... 

Maria Antònia Bogónez Aguado 



domingo, 5 de mayo de 2019

Inicio del mes de Ramadán

Nos unimos al inicio del mes de Ramadán de  nuestras  hermanas y hermanos musulmanes con el compromiso y la esperanzas de poner  fin a  las fronteras políticas, económicas,  legales, religiosas y acabar con la islamofobia y el racismo en el mundo