El passat 12 de maig ens aplegàvem prop de cent persones a Santiago de Compostela, a Galícia. Un homenatge en vida a una religiosa de la Companyia de Maria a qui, en la seva vuitantena, volíem agrair tot el seu lliurar-se al seguiment de Jesús de manera senzilla, discreta, però clarivident, lluminosa, sàvia, en tots els ambients.
Es tracta de la Pilar Wirtz. Ha estat amiga de les seves amigues i amics, membre de comunitat al món rural gallec, provincial, presidenta de CONFER, partera de la Red Miriam de Espiritualidad Ignaciana, motor de la revista gallega “Encrucillada”, acompanyant mestra de discerniment, teòloga, superiora ara de la comunitat de grans de la seva congregació a Santiago,…
Un acte preparat amb molta estimació, amb ressons per part de dues teòlogues que s’hi senten deixebles de la ma tendra i il·luminadora de la Pilar. I música. I testimonis dels fruits del temps esmerçat i compartit a la vida eclesial rural, a la Red Miriam, al Seminari d’Acompanyament de Salamanca que ella va idear i dur a terme en col·laboració amb l’equip Ruah,… Un dinar de germanor, amb riures, música, records que es verbalitzen…
I no podia ser de cap altra més manera en cristià: calia acabar la festa amb una pregària plena de símbols i Paraula, a la capella de l’escola de la Companyia de Maria. Una celebració creada, portada, realitzada per les dones organitzadores i que parlava de Déu, que manifestava la presència de la Ruah que inspira dia rere dia la Pilar, que recollia l’agraïment i l’amistat. Una prova més que hi ha una altra església possible que celebra en comunitat, en horitzontal, de la ma de les dones, fent real allò que ens garantia Jesús: que allà on ens reunim dues o tres persones, hi és Déu.
Va merèixer la pena creuar la península, anar, escoltar, compartir i agrair la vida de la Pilar Wirtz, una vida que parla de la Vida, que es transparenta en cada paraula seva, en cada silenci, en cada escolta, en cada mirada, en cada acompanyament,... Un luxe tenir una persona com ella com a part del propi itinerari… En dono gràcies a Déu! Per ella, però també per tot l’acte que ens mostra una altra manera de ser i fer església i comunitat, que és possible i que ja és una realitat.
Maria Antònia Bogónez Aguado
